LA SERRA D´ONIL

Barrera en direcció Oest-Est, que tanca la Foia de Castalla pel Nord. Al capdarrere veiem la serra Mariola, amb el seu cim major: el Montcabrer. Entre mig, la Valleta de Polop separa les dues serres, tot i que l´Alt de la Menora els uneix al pas pel Buixcarró.

L´ARC DE SANT MARTÍ.

Observem en primer pla la serra d´Onil, i al darrere, i més alta, la del Carrascar de la Font Roja. En realitat, la serra d´Onil és la continuació cap a ponent de la Font Roja, i la Fontanella, la continuació de Mariola. Tot el massís és un espai extens de gran valor ambiental, però amb desiguals estats de conservació i nivells de protecció.

LA MARJAL D´ONIL.

Fa segles era una llacuna. Durant la Guerra Civil es va dessecar per a utilitzar-la com a camp d´aviació. Aquesta marjal va caure en desgràcia. La proliferació de xalets i pous han arribat a assecar el naixement del Riu Verd, i en els darrers anys s´ha construït un enorme polígon industrial damunt la mateixa marjal. Les zones humides, al País Valencià, gaudeixen ara d´una protecció preferent, però la malmesa Marjal d´Onil fa molt de temps que ha deixat de ser una zona humida. Ha estat un dels atemptats ecològics majors de tot el País.

PRIMAVERA EN LA MARJAL.

Encara resten espais agrícoles en tan maltractada marjal, i al mes de maig, els sembrats i els guarets s´omplin de roselles.

PALAU DEL MARQUÉS DE DOS AIGÜES.

Sens dubte, l´edifici més notable d´Onil és el seu Palau, seu de l´Ajuntament i de l´Església. Està situat en el mateix centre del poble, i data del segle XVI.

MONESTIR DE MONTSERRAT

Aquest edifici, prou desconegut, està en la part més alta d´Onil, està abandonat i amenaça ruïna.

FAVANELLA

Al peu de la serra d´Onil està una de les fonts més abundoses del terme d´Onil, i que s´embassa en una gran bassa. Més avall està l´ermita de Santa Anna, on s´ha instal.lat una àrea recreativa i una zona d´acampada, amb un bell laberint.

FONT DE LES PENYES ROGES

A 2 quilòmetres d´Onil naix la font de les Penyes Roges, en un petit manantial conduït per una sequieta. El paratge de la font està ben poblat per grans pins i un bosquet d´àlbers blancs i oms. Més avall hi ha un alcavó d´on antigament brollava un gros doll, que més avall formava una cascada amb l´aigua que sobreixia de la bassa de reg, i que durant molts anys ha estat sec. A finals de 2007 tornava a eixir un prim doll d´aigua.

VISTA DE BANYERES DE MARIOLA

Des de les proximitats de l´Alt de la Creu s´obrin les vistes al nord, fins arribar a albirar Banyeres de Mariola, amb la valleta del barranc dels Pinarets.

VALLETA DE LA MATA

Des de la Fandoma es veu una de les valls més belles i interiors de tota la serra. Ací naixien diverses fonts, que generalment s´han anat assecant. Les ombries de pinar són frondoses.

BARRANC DEL TORMO

Per aquest agrest barranc, caracteritzat per la penya del Tormo, un monolit rogenc enmig del barranc, es pot pujar al Reconco i a la valleta de Fontalbres.

EL RECONCO NEVAT

Amb 1206 metres, el Reconco és la segona altitud de la serra d´Onil. El seu cim està desfigurat per la presència d´antenes i repetidors, així com pel camí asfaltat d´accés. Tanmateix, els voltants del cim estan declarats com a micro-reserva de flora.

EL FONTANAL

Aquesta finca, de propietat particular i accés prohibit, és ben visible des de la carretera d´Onil a Saix. Al darrere, en algunes coves, s´han trobat restes prehistòriques. Els relleus són escarpats, de penyassegats grisos i rogencs.

FONTALBRES

Aquest alberg és propietat dels Germans Maristes. Allí s´organitzen acampades i activitats per als xiquets en plena natura. La valleta de Fontalbres a penes té vistes fora de la serra, s´alça a una altitud de prop de 1000 metres, i està envoltada de boscs aclarits de pi, i sobretot, carrasca.

FONTETA DEL SORIANO.

Quasi al capdamunt del Reconco, en un frondós racó d´ombria, poblat per xops, oms, àlbers blancs, esbarzers, rosers bords, heures enfiladisses, i fins i tot alguna moixera, en temps de pluges abundants naix la fonteta del Soriano. Els darrers anys ha estat difícil trobar-la amb aigua, puix la major part de l´any roman eixuta. La seua pila de pedra és ben típica de les fonts rústiques de les nostres serres, i la bassa que hi ha davall del camí, enmig del xopar, ara mateix està éssent reparada. Antigament servia per a regar alguna petita horteta.

PINAR DEL CAMÚS

L´elevada vall que es forma entre les serres d´Onil i Fontanella, a mitjans del segle XX es va reforestar per complet. Una gran part es va plantar de pi pinyer, que ara forma un atapeït bosc, on es barreja la carrasca rebrotada després de restar en desús l´activitat carbonera.

BIAR

Històrica vila de 36oo habitants, entre les serres Fontanella i del Frare. El seu casc antic està perfectament conservat, i el castell àrab és Monument Nacional des de 1931. Forma un privilegiat mirador sobre la vall de l´Alt Vinalopó. Al poble podem allotjar-nos en diverses cases rurals, o en l´hotel Vila de Biar. Passejar pels empinats carrers biaruts és tot un plaer.

ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE GRÀCIA

Preciós santuari situat a poc més d´un quilòmetre de Biar, als peus del Reconco. Des d´allí surt la pista que puja al Pinar del Camús, i comunica amb Banyeres. La pista passa per dues zones d´acampada, i per les millors terres rovelloneres de tota la serra.

PLÀTAN DE BIAR

Aquest monumental plàtan es situa a l´entrada de Biar, sobre el barranc del Pinar. El seu parc és el centre de la vida social del poble.

SERRA FONTANELLA

Continuació cap al sud-oest de la serra Mariola, aquesta aliniació muntanyosa, de poc desnivell, camins i sendes agradables, i densos pinars, fou una reserva d´aigua apreciable. Tot i la sobreexplotació dels aqüífers, encara brollen algunes fonts als peus de la serra. En veurem algunes d´elles, així com bells masos, alguns d´ells senyorials, la majoria utilitzats com a finques d´esbarjo.

LES FONTANELLES

L´any 1998 es va construir aquesta font amb la seua bassa. Abans, l´aigua es perdia entre la malesa. A la vora de la carretera, l´antic mas de les Fontanelles s´ha restaurat i s´ha condicionat com a hotel rural, amb totes les comoditats i la proximitat a la natura.

FONT DE PATIRÀS

A mitjan camí entre Biar i Banyeres, dalt d´una ermita en ruïnes, naix la font de Patiràs. Brollava un doll gros com el braç, però l´aigua s´ha canalitzat directament a la bassa de reg, i només han deixat un filet d´aigua per a beure. Des de la font es pot pujar al cim de la Blasca per una agradable pista.

MAS DEL COSSI

Per la pista que comunica Banyeres de Mariola amb Biar pel pinar del Camús trobem grans masos a ambdós costats, entre pinars i terres de cultiu. Al capdamunt de la costera que puja des del barranc dels Pinarets arribem al mas del Cossi, restaurat recentment. Un poc més avall s´amaga entre els esbarzers una font amb una bassa, sense aigua, a la vora d´una noguera.

LA BLASCA

Des de Banyeres de Mariola, a l´altra banda del Vinalopó s´alça la Blasca, que amb 1119 metres és un símbol per als banyeruts, tot i no ser la seua major altitud. Les seues vessants estan completament cobertes de bosc, excepte la sud, que és un penyassegat vertical.

FONT DEL TEULARET DE ROC

Pujant per un boscós i humit barranquet, a menys de 10 minuts del Molí de l´Ombria naix en un alcavó la font del Teularet de Roc, canalitzada per una sequieta fins una bassa, que sol estar buida. La verdor del barranquet és exhuberant.

FONT DE PICO ROMEU

En la part més feréstega de l´ombria de la Blasca naix la modesta font de Pico Romeu, que baixa des del seu alcavó, per una costerosa canaleta, fins una série de tres piles de pedra. Els voltants estan formats per un bosc dens de pi, carrasca, espinal, esbarzer, roser bord, i molt matollar d´argelaga, coscolla i cepell

L´ALT DE LA BARCELLA

Fita entre els termes d´Onil i Banyeres de Mariola, l´Alt de la Barcella és el cim més alt de tota la serra d´Onil, així com dels dos termes esmentats. L´any 1986 va patir un incendi del qual encara no està recuperat. Al capdamunt d´un segon cim, fa uns anys es va bastir una creu d´obra, pintada de blanc. Les seues ombries estan vallades. Pertanyen a la finca de la Fenassosa, i alberguen diverses espècies de caça major, com el cèrvol, el mufló i l´arruí.

ALT DE BISCOI

Des de la Valleta de Polop veiem l´ombria boscosa de l´Alt de Biscoi (1156 m). Al capdamunt de l´ombria, el pinar esdevé carrascar mixt. Un petit fragment semblant al bosc de la Font Roja, de la qual, l´Alt de Biscoi és la seua prolongació cap a ponent. Podem veure algun auró, algun freix i espinals i rosers bords entre les carrasques. En algun racó ombrívol, fins i tot veurem algun marfull, de flors intensament blanques a finals d´hivern.